Ciro Fadda
Xistos algueresos
Generalment són los poetes i los grans escriptors que, amb gran perícia, saben dominar una llengua i transformar-la sobretot en força expressiva i imatges vives.
És però el pòpul que de una llengua sap revelar, sempre, les característiques i les qualitats més íntimes i més secretes. La llengua popular és un món encantat, seductor, ple de harmonies i musicalitats misterioses, naturalment poètic, extraordinàriament humà i familiar. Los xistos tenen una dimensió i un significat social que donen lo just valor i una importància particular al treball de Ciro Fadda, que ha intuït la urgència i la necessitat de documentar, primer que fossi massa tard, un aspecte de les nostres tradicions populars.
Per qui no és més minyó, aqueix llibre, és una ocasió per tornar, amb una punta de nostàlgia i malenconia, a un món que ha senyat, bé o mal, una bona part de la sua vida. A qui és jove, dóna la possibilitat de escoltar veus i sospirs, i conèixer, rient, jocs i plors, somnis i esperances, burles i befes, de una ciutat petita i pobra, però viva i, segurament, no així anònima com, a voltes, se presenta l’Alguer de avui.
CIRO FADDA, nat a l’Alguer al 1932, ha sempre mostrat interès per la cultura tradicional de la nostra ciutat. S’és dedicat, en aquest àmbit a la música popular. Sona magistralment el mandolí i és autor de famoses cançons, moltes de les quals fan ja part del repertori clàssic de la cançó algueresa. Amb un grup de amics, i sobretot per acompanyar amb cants religiosos la missa en alguerés, ha dat vida a la “Coral Escola de alguerés” de la qual és estat director.
El sou interés per les coses de l’Alguer s’és però caracteritzat sobretot amb la recerca apassionada dels xistos, que porta endavant ja de diversos decennis i que té el primer reconeixement quan al 1972, amb un primer recull, guanya el premi “Xiú Terrat” als “Jocs Florals de l’Alguer”.
Després d’haver publicat un primer elenc de xistos al 1975, Ciro Fadda continua la recerca i així el recull se fa més orgànic, més ric i més complet amb la primera edició del 1989, que se exhaureix en poc temps així com la segona edició, del 1996, enriquida de nous preciosos contributs de la gent. Contemporàniament comença a recollir els textos i les músiques de les cançons alguereses, publicant al 2009 l’antologia “Guiterres i mandolins”.